Des d’ahir que soc una olla a pressió de sentiments. Això és un blog de sostenibilitat, no d’opinió personal pura i dura, però sabeu què? és el meu blog, i igual que amb el meu cos, faig amb ell el que em dona la gana. JO, faig amb ell el que em dona la gana, no els altres.

No és igualtat ni just arribar a casa de nit amb por.

No és igualtat ni just que no pugui dur segons quina roba de nit perquè podria ser rellevant en una violació.

No és just que 5 tios penentrant-te a l’hora i corrent-se dins teu, sigui abús pel teu comportament.

No és just que 5 imbècils et violin i et toqui el putu jutge que no ho considera violació.

No és igualtat ni just haver de dir sí algunes vegades perquè tens por del que passi si dius no.

No és just que si et defenses et matin.

No és just que si no et defenses no sigui violació.

No és igualtat ni just que tu et sentis segur amb mi i jo no em senti segura amb tu.

No és igualtat ni just, que l’IVA del porno sigui el 4% i el dels mètodes de contenció de la regla sigui el 21%.

No és igualtat que tu puguis follar-te a qui et dongui la gana i siguis un crack i si jo ho faig sigui una guarra.

No és igualtat ni JUST, que la culpa sigui meva perquè anava provocant.

No és igualtat que jo sigui una escalfa braguetes, i tu no siguis res.

No és igualtat no tenir la mateixa baixa per fills.

No és igualtat que des de petita et diguin que has de ser educada, complaent, somrient, agradable.

No és igualtat el rosa i el blau.

No és igualtat que una nena no es pugui tacar i un nen sí.

No és just que em matis i no es digui feminicidi.

No és just que només per la teva força, jo sigui el sexe dèbil. Afegiré, dèbil!? els meus ovaris!!

No és igualtat que el pati sigui un camp de fulbol o de bàsquet pels nens, i els bancs per les nenes.

No és just que amb la mateixa actitud a tu se’t t’atribueixin aptituds positives i a mi negatives. Tu ets apassionat, jo soc sentimental; tu tens caràcter, jo soc una malfollada.

No és just que per la mateixa feina jo cobri menys que tu.

No és igualtat que la societat m’acrivilli a anuncis de bellesa.

No és igualtat que “m’ajudis a casa”.

No és igualtat que jo m’hagi de fer càrreg dels fills.

No és igualtat que t’hagi de comprar els calçotets.

No és igualtat que habitualment sigui la dona qui deixa la feina per cuidar els fills, perquè és la que té menys sou.

No és just que si t’han fet mal, se’t jutgi a tu per veure si realment estaves consentint.

No és just que perquè sigui violació, m’hagin de partir la cara, reventar la vagina i trencar-me un braç.

No és just que la condemna per si et droguen i et violen sigui com a màxim de 9 anys, perquè no és violació, és abús.

No és igualtat que jo em maquilli.

No és igualtat que tu no portis faldilla.

No és igualtat, NI JUST, que jo que sóc fèrtil 3 o 4 dies al mes hagi de prendre un anticonceptiu amb totes les seves conseqüències, i no n’hi hagi ni un de sol per a tu.

No és igualtat que existeixi el sostre de vidre.

No és just que la meva regla sigui motiu per menystenir opinions i sentiments.

No és just que en un món d’homes el part es tracti com una malaltia, en una posició que li és còmode al doctor i no a la que pareix.

No és igualtat ni just que en el part et reconstrueixin la vagina sense pensar en les conseqüències d’una mala reconstrucció.

No és just que si bec i em violen i no m’enrecordo perquè anava borratxa, la culpa sigui meva.

No és igualtat ni just que no poguem accedir a les mateixes feines.

No és igualtat ni just que hi hagi “feines de dones” i “feiens d’homes”.

No és igualtat ni just, que el porno habitual estigui fet per homes i consideri normal la submissió de la dona.

No és igualtat ni just que portem dècades cridant igualtat, i ens doneu molles.

No és igualtat ni just viure en un món d’homes, heterosexuals i blancs, pensat per homes, heterosexuals i blancs i per a homes, heterosexuals i blancs, i ser qualsevol persona que no sigui home, heterosexual i blanca. Fins que no canviem d’arrel aquesta societat falocentrista, no trobarem les sol.lucions a la igualtat i al respecte (a dones, a altres races, altres espècies i a l’entorn).

O canviem el món o ben aviat ens anirem tots a la merda. Promocionat pels governs, els jutges i els conformistes.

Tinc dret a vestir com vulgui, a anar borratxa, drogada, a tirar-me a qui vulgui, quan vulgui i on vulgui, tinc dret a tirar-te la canya, i tinc dret a marxar-me quan em dongui la gana, tinc dret a arribar a casa a l’hora que vulgui i de la forma que vulgui.

El que tu no tens tan clar és: NO TENS DRET A FER RES AMB MI. A qualsevol lloc i qualsevol situació en qualsevol moment, sense el meu consentiment exprés, donat amb la totalitat de les meves facultats. Gràcies.